Extret de Expansion.com (link)

Que a Alexandre III de Macedònia li l'anomenecin El Gran va ser, en bona part, gràcies als extraordinaris dots de governant que atresorava, però no seria just pensar que tot el mèrit va ser seu.

Si el famós fill de Filipo va poder arribar tan lluny va ser perquè va contar amb un mestre de la talla d'Aristòtil, que va saber potenciar les capacitats del seu deixeble fins a forjar a l'home que es convertiria en llegenda. I aquest, al seu torn, va poder ser un gran mestre perquè havia après de Plató, qui al seu torn va aprendre de Sócrates.

No és casualitat que al remuntar-nos en la història d'un gran geni descobrim que és un esglaó més en un conjunt de savis, o que ha estat el precursor d'un corrent que uns altres han recollit i millorat. No es d'estranyar, per tant, que en un breu període de temps apareguin figures relacionades entre si que revolucionen una manera de pensar o de fer.

On està, doncs, el secret? La resposta és tan senzilla com òbvia: en la relació alumne-professor sustentada sobre mestres que destaquen per ser els millors en el camp en el qual imparteixen els seus ensenyaments. El mentor és aquell que està encaminat a ser el guia, aquell que atresora l'experiència necessària perquè el novell, l'alumne, no hagi de recórrer el camí que ja ha realitzat el professor, sinó que pugui partir d'un punt més avançat que li permeti aspirar a metes elevades. Quanta major sigui l'experiència i preparació del mestre, millor preparat estarà l'alumne.

Així doncs, la relació entre alumne i professor no és una mica casual que hagi de menysprear-se. I és aquí on el nostre país té encara molt que aprendre. Vivim en un entorn universitari on no existeixen les càtedres de emprenedoria i on la majoria dels quals imparteixen cursos relacionats amb el tema no són emprenedors, sinó persones amb molta teoria acumulada, però poca pràctica que tot just seran capaces de transmetre passió als seus alumnes.

Vivim en un entorn d'ensenyament, al que difícilment podran accedir els emprenedors brillants (perquè a pesar de totes les dificultats, i com diu l'anunci, l'ésser humà és extraordinari), que seran aquells que podran compartir experiència amb els seus alumnes, perquè aquests puguin aprendre d'ells.

Iniciatives com les quals es realitzen a Regne Unit, Pakistan o el Líban, on és habitual que siguin els emprenedors els quals exerceixen de professors, han de ser un bon mirall en el qual mirar-nos. No es pot oblidar que si volem seguir al capdavant quant a la creació d'empreses, hem d'invertir en polítiques d'ensenyament, que en aquest cas passen per aconseguir uns bons professors capaços de crear corrents d'emprenedors que produeixin els nostres propis Sócrates, Platones i Aristòtil de la emprenedoria.